dissabte, 5 de gener del 2013

D'anada a casa.

Ahir divendres, quan anava cap a casa vaig aixecar el cap al cel i me vaig trobar amb això.
Tanta sort que portava la càmara fotogràfica i vaig deixar constància de la bellesa :







10 comentaris:

  1. Preciosas imágenes, es lo que tienen los atardeceres y amaneceres: un despliegue de colores y tonalidades para ser contempladas con calma cierte deje de melancolía... SaLu2

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament Xim. Imatges que podem veure per la llum especial de l'illa.

      Elimina
  2. La sort és la teva sensibilitat no que duessis càmara...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és Eastriver. Si no l'haves portat m'haves donat de tocs al cap, per no haver pogut fotografiar-ho.
      Gràcies.

      Elimina
  3. maravellosa naturaleça que ens permet gaudir de tan bell espectacle.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament Xavier. La natura és imprevisible i bella. Sempre ens sorpren amb coses maques.
      Gràcies.

      Elimina
  4. Hola de nuevo, te invito a una ración de fotos de Palma, a ver qué te parecen, me entraron las ganas al ver las tuyas, lo confieso, así que gracias a ti...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Varen ser unes fotografies molt belles, Xim, com ja te vaig comentar en el teu bloc. Ara no ho has de deixar.En voldrem més.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Qué suerte que llevaras la cámara. No es que no se disfrute igualmente de la belleza del momento pero también gusta compartirlo, ¿verdad? Gracias

    ResponElimina
  6. Si fue una suerte. Siempre suelo llevar una cámara pequeña, porque nunca se sabe cuando encontraras algo que realmente valga la pena ser fotografiado, pero esa tarde, llevaba la cámara algo mejor y pude captar eso. No fui el único que lo hizo, ya que a lo largo del paseo vi como otros también lo fotografiaban .
    Una abraçada.

    ResponElimina