dissabte, 28 d’abril de 2012

Pedra de Tartera

Pedra de Tartera de Maria Barbal.
Teatre Principal
03.03.12
Direcció de Lurdes Barba e interpretada per Àurea Márquez,Rosa Cadafalch, Eduard Muntada i  Jordi Collet entre d'altres.

Una producció de Teatre Nacional de Catalunya que ens va arribar a ciutat desprès d'haver-se estrenat a Barcelona amb gran èxit.
Aquí, tant sols la varen programar un dia i la platea estava mig buida.

L'obra ens conta pràcticament tota la vida de na Conxa, des de el moment en que ha de deixar casa dels pares perquè no la poden mantenir i la fan anar a viure a casa dels oncles, fins l'arribada a Barcelona per viure en una porteria , on el seu fill i fa feina.



A ciutat, el paper del seu home, de'n Jaume, el va interpretar en Jordi Collet. No en Roger Casamajor, com surt a la fotografia.

Conxa viu com estaven condemnades a viure totes les dones d'aquella època, en silenci. És la història de moltes famílies d'aquella època, d'abans, durant i desprès de la Guerra Civil
Hem de tenir en compta que Pedra de tartera es desenvolupa des de la dècada de 1910 a, més o menys, la de 1970.


Supòs que ambientar-la en el Pallars també influeix i molt en la forma de ser de Conxa.
JA en el programa de ma, la mateixa Lurdes Barba transcriu unes paraules de Conxa, que resumeixen molt bé els sentiments d'aquesta dona "Em sento com una pedra amuntegada en una tartera, si algú o alguna cosa encerta a moure-la , cauré amb les altres pedres rodolant cap avall. Si res no s'atansa, m'estaré quieta dies i dies .... "

La curiositat de l'obra és que està interpretada en pallares , ja que valen voler reproduir la parla del Pallars i així poder dibuixar una llengua aspra, dura, com el paisatge.

A mi em va agradar força i vaig trobar la interpretació de l'Àurea Márquez de brutal en tots els sentits. La feina de'n Jordi Collet, pot ser per no haver rodat massa l'obra va estar molt més baix.

Aquí podem veure un vídeo de l'obra,


dissabte, 14 d’abril de 2012

Coses pendentes 1

Això d'escriure i crear un bloc podia semblar fàcil i no massa complicat i no ho és, però el mantenir-lo actiu, ja és un altre cantet.
L'existència o la base d'un bloc és anar penjant entrades, fer comentaris i no deixar que mori , com moltes coses que començam i que no som capaços de donar-lis una continuïtat .
La pretensió d'aquest bloc era fer un seguiment dels espectacles teatrals i cinematogràfics que anava veient . Desprès també he anat afegint fotografies , comentaris de llibres llegits i aquells vídeos que trobava interessants.
Però fa temps que no faig un comentari nou i en aquesta entrada aniré senyalant aquelles coses vistes i no fet entrades d'elles.
No seran comentaris extens, però esper que després d'aquest post els propers siguin tal com havia pensat fer en un inici i com eren alguns dels que havia posat anteriorment.

QUI TÉ POR DE VIRGINIA WOOLF ?
25 de febrer 2012
Teatre Municipal de Manacor
L'obra va ser escrita per Edward Albee.
Traducció de Josep Maria Pou i direcció de Daniel Veronese.
El repartiment el forma Emma Vilarasau , Pere Arquillué, Mireia Aixalà e Ivan Benet



El George i la Martha s'estimen , s'odien , i es necessiten . Coneixen perfectament les seves debilitats i com increpar l'un a l'altre.
Ens retrata la societat americana del moment i el mal que pot fer l'engany.
Aquí tenim un vídeo de l'obra ,



SHAME
26 de febrer 2012
Cines Renoir
Direcció de Steve McQueen . Música d' Harry Escott
Interpretada per Michael Fassbender , Carey Mulligan , James Badge Dale i Nicole Beharie.



Michael Fassbender protagonista de la pel.lícula fa feina per segona vegada amb el director, Steve McQueen després d'haver interpretat un membre de l'IRA a la pel.lícula Hunger.

En aquesta ens interpreta un home de "trentaitantos" , amb una feina segura, un apartament impressionant i un cert prestigi dins el seu mon laboral, però no aconsegueix tenir una sola vertadera relació sentimental a la seva vida.



No te cap problema per trobar sexe. Sexe real o virtual , però és un solitari social.


Veure aquesta pel.lícula deixa un poc tocat i entenc que pot agradar molt o desagradar també molt, però a mi me va agradar força.



ANY DE GRÀCIA
02 de març 2012
Cines Porto Pi
Direcció de Ventura Pons


Interpretat per Rosa Maria Sardà,  Oriol Pla, Santi Millán , Amparo Moreno, Diana Gómez  i Ricard Farré.


Ventura Pons ens te acostumats a una pel.lícula per any i aquesta és la seva darrera obra on ha tornat a la comèdia, i que no és cap versió d'un llibre.

Ens conta la història de dos personatges, molts diferents un de l'altre, amb idees oposades en moltes coses, però que estan condemnats a entendre's vulguin o no.


Entretenguda pel.licula sense massa pretensions, que te unes interpretacions impecables i una història previsible.
Divertit el moment peluqueria amb la peluquera  Núria Feliu.


En el següent post continuaré amb altres coses vistes aquests mesos, fins posar-me al dia.