Pedra de Tartera

Pedra de Tartera de Maria Barbal.
Teatre Principal
03.03.12
Direcció de Lurdes Barba e interpretada per Àurea Márquez,Rosa Cadafalch, Eduard Muntada i  Jordi Collet entre d'altres.

Una producció de Teatre Nacional de Catalunya que ens va arribar a ciutat desprès d'haver-se estrenat a Barcelona amb gran èxit.
Aquí, tant sols la varen programar un dia i la platea estava mig buida.

L'obra ens conta pràcticament tota la vida de na Conxa, des de el moment en que ha de deixar casa dels pares perquè no la poden mantenir i la fan anar a viure a casa dels oncles, fins l'arribada a Barcelona per viure en una porteria , on el seu fill i fa feina.

A ciutat, el paper del seu home, de'n Jaume, el va interpretar en Jordi Collet. No en Roger Casamajor, com surt a la fotografia.

Conxa viu com estaven condemnades a viure totes les dones d'aquella època, en silenci. És la història de moltes famílies d'aquella època, d'abans, durant i desprès de la Guerra Civil
Hem de tenir en compta que Pedra de tartera es desenvolupa des de la dècada de 1910 a, més o menys, la de 1970.

Supòs que ambientar-la en el Pallars també influeix i molt en la forma de ser de Conxa.
JA en el programa de ma, la mateixa Lurdes Barba transcriu unes paraules de Conxa, que resumeixen molt bé els sentiments d'aquesta dona "Em sento com una pedra amuntegada en una tartera, si algú o alguna cosa encerta a moure-la , cauré amb les altres pedres rodolant cap avall. Si res no s'atansa, m'estaré quieta dies i dies .... "

La curiositat de l'obra és que està interpretada en pallares , ja que valen voler reproduir la parla del Pallars i així poder dibuixar una llengua aspra, dura, com el paisatge.

A mi em va agradar força i vaig trobar la interpretació de l'Àurea Márquez de brutal en tots els sentits. La feina de'n Jordi Collet, pot ser per no haver rodat massa l'obra va estar molt més baix.

Aquí podem veure un vídeo de l'obra,

Coses pendentes 1

Això d'escriure i crear un bloc podia semblar fàcil i no massa complicat i no ho és, però el mantenir-lo actiu, ja és un altre cantet.
L'existència o la base d'un bloc és anar penjant entrades, fer comentaris i no deixar que mori , com moltes coses que començam i que no som capaços de donar-lis una continuïtat .
La pretensió d'aquest bloc era fer un seguiment dels espectacles teatrals i cinematogràfics que anava veient . Desprès també he anat afegint fotografies , comentaris de llibres llegits i aquells vídeos que trobava interessants.
Però fa temps que no faig un comentari nou i en aquesta entrada aniré senyalant aquelles coses vistes i no fet entrades d'elles.
No seran comentaris extens, però esper que després d'aquest post els propers siguin tal com havia pensat fer en un inici i com eren alguns dels que havia posat anteriorment.

QUI TÉ POR DE VIRGINIA WOOLF ?
25 de febrer 2012
Teatre Municipal de Manacor
L'obra va ser escrita per Edward Albee.
Traducció de Josep Maria Pou i direcció de Daniel Veronese.

El repartiment el forma Emma Vilarasau , Pere Arquillué, Mireia Aixalà e Ivan Benet

El George i la Martha s'estimen , s'odien , i es necessiten . Coneixen perfectament les seves debilitats i com increpar l'un a l'altre.
Ens retrata la societat americana del moment i el mal que pot fer l'engany.
Aquí tenim un vídeo de l'obra ,

SHAME
26 de febrer 2012
Cines Renoir
Direcció de Steve McQueen . Música d' Harry Escott
Interpretada per Michael Fassbender , Carey Mulligan , James Badge Dale i Nicole Beharie.

Michael Fassbender protagonista de la pel.lícula fa feina per segona vegada amb el director, Steve McQueen després d'haver interpretat un membre de l'IRA a la pel.lícula Hunger.

En aquesta ens interpreta un home de "trentaitantos" , amb una feina segura, un apartament impressionant i un cert prestigi dins el seu mon laboral, però no aconsegueix tenir una sola vertadera relació sentimental a la seva vida.

No te cap problema per trobar sexe. Sexe real o virtual , però és un solitari social.

Veure aquesta pel.lícula deixa un poc tocat i entenc que pot agradar molt o desagradar també molt, però a mi me va agradar força.

ANY DE GRÀCIA
02 de març 2012
Cines Porto Pi
Direcció de Ventura Pons

Interpretat per Rosa Maria Sardà,  Oriol Pla, Santi Millán , Amparo Moreno, Diana Gómez  i Ricard Farré.

Ventura Pons ens te acostumats a una pel.lícula per any i aquesta és la seva darrera obra on ha tornat a la comèdia, i que no és cap versió d'un llibre.

Ens conta la història de dos personatges, molts diferents un de l'altre, amb idees oposades en moltes coses, però que estan condemnats a entendre's vulguin o no.

Entretenguda pel.licula sense massa pretensions, que te unes interpretacions impecables i una història previsible.
Divertit el moment peluqueria amb la peluquera  Núria Feliu.

En el següent post continuaré amb altres coses vistes aquests mesos, fins posar-me al dia.

Miracle a Llucmajor

Miracle a Llucmajor
Autor : Sebastià Alzamora
Editorial Proa
Col.lecció A tot Vent
Pàgines 240




Miracle a Llucmajor és el darrer llibre que he llegit.
D'aquest mateix autor, havia llegit "Sara i Jeremies"
Aquesta és la cinquena novel.la publicada.


En un principi em pensava que tractaria molt més de la història del "cometagiravio" i a mesura que vas llegit veus que això no és així.
És cert que aquest aparell que en Pere de Son Gall vol crear, es troba present dins l'obra, però el llibre és molt més. És una història d'amor i és una novel.la alegre, lluminosa i divertida.


Començam la història el dia del funeral del pare d'en Pere. Allà i en el moment de passar el condol, en Pere s'enamora a primera vista de na Maria Boscana, filla de Jaume Boscana, enemic de la família.
Tant sols la mare de'n Pere, madò Pràxedes, fa costat al seu fill amb la història amb na Maria ja que el pare d'ella no veu gens bé que la seva filla pugui tenir una història amb aquell "sonat" del poble que tant sols te en el seu cap la idea de crear un aparell per poder volar. 


Qui també no veu amb mals ulls, la possibilitat d'una història entre en Pere i na Maria, és na Maria Antònia Salvà, poeta i amiga de la família dels Boscana.

Però Llucmajor , a la Mallorca dels anys 20, és un poble on pràcticament tothom es coneix, i l'arribada d'unes senyores catalanes al poble, per donar una conferència sobre els perills de les paraules malsonants, és tot un espectacle que revoluciona i entusiasma a tots els estaments de la societat.
Des de el batlle conservador al rector del poble, Don Anicet, tots es veuen exaltats per aquestes tres dones.


I és en aquests moments on trobam les situacions més còmiques.

Els moments en que el rector ha de lluitar contra la seva "calentura" i controlar el seu penis indomable i enravenat, quan veu una d'aquestes dones, és dels moments més divertits de l'obra.

Tampoc crec que hagi de parlar molt més de la trama. Tant sols dir que n'Alzamora , aprofitant situacions reals, ja que la història d'en Pere de Son Gall i el seu cometagiroavio va existir, crea tot una història on l'amor i les ganes d'acomplir els somnis està present.

En Pere és una persona caparruda i fins que no ha aconseguit allò que vol, no queda content. I allò que vol és, arribar a volar amb el seu aparell i ser correspost per na Maria.


I per saber si ho aconsegueix tendreu que llegir el llibre si encara no ho heu fet.


Aquí deix un vídeo on Sebastià Alzamora , parla d'aquesta obra.

Morro d'Aumallutx i Puig de Sa Font

Fa un parell de setmanes vaig sortir d'excursió amb un grup excursionista de l'illa i varem anar al Morro d'Aumallutx i el Puig de Sa Font.
No l'havia feta mai i me va agradar poder arribar a la part més alta.
Aquí vos deix algunes fotografies d'aquell dia.

Esper no haver avorrit massa, amb tanta fotografia.

ART

Teatre del Mar

 18.02.2012

Art de Yasmina Reza. Interpretada per Carles Alberola , Alfred Picó i Carles Sanjaime. Direcció de Joaquim Candeias. Versió i traducció de Fernando Gómez Grande i Rodolf Sirera.

 Yasmina Reza va publica la seva obra l'any 1994 i Albena teatre es va atrevir a posar-la en cartell per primera vegada en català.

La història és senzilla. Ens trobam davant tres amics que veuen perillar la seva relació d'amistat quan n'Iván compra un quadre blanc per 30.000 euros.

Trea amics que ja han arribat a una edat madura i que són diferents entre ells. O al manco, n'hi ha un, en Sergi, que no pega ni amb cola amb els altres dos. Dos semblen ser uns triunfadors  i l'altre és just el contrari. No vol rompre amb la seva promesa perquè això suposaria perdre el seu lloc de feina, a la papereria de l'oncle de la seva promesa.

L'enfrontament dels tres damunt les diferents visions del quadre serà l'eix de l'obra.

Però és també un cant a l'amistat incondicional, a la lleialtat i a la comprensió entre amics. 
Aquesta amistat es pot rompre després de la compra del quadre ?

Amb una posta en escena molt austera , els tres intèrprets duen tot el pes de l'obra e intenten guanyar l'atenció dels espectadors amb una gran comicitat, cosa que aconsegueixen.

Les interpretacions dels tres són molt correctes, però n'Alberola sembla fer el paper de sempre. Es val molt de la seva veu i de la seva cantarella per fer riure als espectadors.

L'obra no ens sorpren ja que en aquestes alçades, qui més qui manco sap de que va l'obra i per fer-la atractiva, ens han d'enganxar els personatges i això si ho aconsegueixen.

Per mi va ser entretinguda i un pel massa llarga. Algunes coses del final sobraven.

He de dir que per mi va ser la primera versió de l'obra que veia, ja que no l'havia vista en castellà quan l'havien duit per Palma, altres companyies.

 

Vídeos.

Tenc algunes entrades d'espectacles vist aquestes darreres setmanes pendents de penjar, però avui torn a escriure per aquí per afegir tres vídeos que per unes o altres coses, m'han interessat.

El primer fa referència a un combat de picat que va tenir lloc aquest dijous, dia primer de març, on es celebre el dia de les Illes Balears.
Mentres els glossadors s'acomiadaven , un espectador va començar a recriminar en Mateu Xurí que allà estaven celebrant un dia festiu i no era el moment de fer política.
El que m'agrada és la forma en que contesta en Xurí a aquest home , sense perdre la calma i l'educació. Seguint amb el seu glossat .
Per si algú no sap que és una glossa, el diccionari  ens diu :

|| 2. Composició poètica, amplificació d'una estrofa, en què cadascuna de les estrofes acaba amb un vers o grup de versos d'aquella estrofa; per analogia, amplificació o variació sobre un tema (literari, musical, etc.) 

Aquí teniu el vídeo :
 






El segon vídeo fa referència a la cançó New York , New York que podem trobar a la pel.lícula "Shame", cantada per Carey Mulligan.
Vaig trobar aquesta versió, brutal i genial, dins una pel.lícula que no em va desagradar .
Aquí teniu el vídeo :

I el darrer és una visió de la Palma i per extensió de la Mallorca dels anys 20.
No és enyorança, ja que s'ha d'evolucionar, però si ens permet veure com era Ciutat de Mallorca a començaments dels anys mil nou-cents .
Aquí tenim el vídeo :

 

Le Havre

05.02.12

Le Havre

Direcció i guió d' Aki Kaurismäki.
Interpretada per André Wilms, Kati Outinen, Blondin Miguel i Jean-Pierre Darroussin.
Pel.lícula de 93 minuts.

Marcel Marx, interpretat per Andrè Wilms, és un escriptor que es va traslladar a viure a Le Havre, ciutat portuària del nord de França, i on fa feina de netejar les sabates de la gent pel carrer. El seu lloc de feina és allà on hi ha més moviment de gent. A una estació de trens, al carrer devora les tendes de sabates, etc.
Sembla que el seu dia a dia es tranquil i monòton . La vida a Le Havre és monòtona .
Però això canvia quan coneix la existència d'un jove de color, de nom Idrissa (Blondin Miguel) que ha arribat juntament amb altre gent dins un contenidor per sortir del seu país i arribar a Anglaterra on hi ha la seva mare.

Les peripècies posteriors de'n Marcel per ajudar n'Idrissa i les dificultats dins els seu matrimoni, per la malaltia de la seva dona ens faran de Le Havre un petit conte amb un final feliç. Com pràcticament tos els contes.


Una cosa si que te la pel.lícula és lo molt que fumen els personatges . No aturen de fumar !!!

No se si a Palma la varen fer en versió original o no, però crec que amb el doblatge la pel.lícula perd molt.